Durant la infància ens van sorgint dubtes pel que fa a la comunicació dels nostres fills o nens del nostre entorn. Hi ha dos trastorns del neurodesenvolupament que resulten molt complicats de distingir durant la infància pel que fa a com es desenvolupa la comunicació; TEL i TEA.

Hi ha una classificació extensa d'ambdós trastorns i establir-la és molt important ja que això permetrà que es dugui a terme un tractament tan ajustat com sigui possible a les característiques d'aquestes persones. Aquest post se centrarà en els aspectes comunicatius daquests dos trastorns. No obstant això, encara que la comunicació és un factor fonamental a considerar per esbrinar davant quin trastorn ens trobem també caldria valorar moltes altres habilitats cognitives.

Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

El TEL és un trastorn del llenguatge on es produeix un retard en adquirir-lo en nens que no tenen discapacitat auditiva ni pateixen cap altra causa de retard en el seu desenvolupament. La causa és desconeguda, però la majoria dels estudis relacionen el seu origen amb alteracions genètiques. Per tant, és molt probable que els pares d'un nen amb TEL hagin tingut antecedents de dificultats lingüístiques.

Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

El TEA és un grup d‟afeccions caracteritzades per l‟ alteració del comportament social, la comunicació i el llenguatge amb diferents graus d‟afectació i per un repertori d‟interessos i activitats restringits, estereotipats i repetitius. La causa d'aquest trastorn es basa en múltiples factors , entre els quals els genètics i ambientals.

Per què es confonen TEL i TEA?

El que passa és que en tots dos casos el nen no es pot relacionar amb l'entorn a través del llenguatge , ja sigui perquè estigui alterat, sigui escàs, o per la seva absència total. A més pot presentar problemes per comprendre el que altres persones li diuen . Com a conseqüència, el nen sol aïllar-se i evadir-se, evitant així relacionar-se amb el medi social.