Quan intentem aconseguir comunicació i llenguatge en nens no verbals, l'ús de la imatge com a suport visual és una eina molt eficaç, així com els models d'imitació per aconseguir que els nens s'integrin i comencin a desenvolupar habilitats comunicatives bàsiques. El suport visual es fa servir de manera que el nen integri la informació que reforcem verbalment. Us donaré uns quants exemples de com dur a terme aquest treball amb 5 propostes diferents:

1. Suports visuals: “Les meves coses preferides”

És molt important començar amb el més proper del nen, amb allò que crida la seva atenció. Tornem una altra vegada al tema de la motivació, així que dissenyarem un plafó de comunicació anomenat “Les meves coses favorites” amb les seves 3, 4 o 5 coses favorites. Comencem amb aquest enllaç amb ell, que comprèn objectes coneguts, favorits, reconeixibles i desitjables. Amb aquest plafó, que se sol posar en una cartolina plastificable amb velcros per poder jugar amb les imatges, podem començar per:

· Fer intercanvis entre la foto i l'objecte

· Intentar destreses com la senyalització , donant-li tota l'ajuda que necessita perquè aquests models d'imitació faran que demà aconsegueixi fer-ho sol o amb la menor ajuda possible.

· Treballar l'associació amb dues imatges iguals d'aquests objectes, amb imatges semblants o molt diferents, però sempre és el mateix objecte. Això farà que, encara que el nostre nen estigui al mateix entorn que els seus objectes favorits treballi transversalment habilitats de discriminació , associació i categorització .

Sempre que treballem aquest tipus dactivitats hem de reforçar verbalment dient el nom dels objectes. Abans de l'expressió verbal hi ha la recepció del missatge verbal, és a dir, l'habilitat comprensiva del llenguatge, i és per això que hem de començar a assegurar-nos que és el que comprèn i el que no para a posteriori treballar i alimentar el desenvolupament verbal.

• 2. Suports visuals: “El meu horari”

Un pas més seguint aquesta línia seria, per exemple, fer un horari a través d'imatges. Començarem com sempre per una cosa senzilla i reconeixible, com pot ser escollir 4 o 5 imatges per dia: de l'escola, de casa, una foto jugant a la tarda a casa, una foto del seu terapeuta, una foto d'ell sopant o anant al llit. El fet d'utilitzar fotos vostres i reals ajudarà a una interiorització millor d'aquests panells de comunicació.

Veureu que després d'anar repassant aquestes rutines abans de començar el dia i/o quan els acabem hi ha moments atencionals, preferències i connexions, començant a veure llaços de comunicació gràcies a l'ús de la imatge com a suport visual.

• 3. Suports: “Persones del meu entorn o la meva família”

Una altra idea de plafó de comunicació pot ser les persones del meu entorn o família. Si pretenem treballar comunicació i socialització hem de prioritzar les persones que ens envolten. Feu fotos de totes les persones importants que estan en contacte directe amb el nen i, a poc a poc, podreu integrar aquestes persones en el mateix horari: la mare, el pare, els germans, els avis, la professora i la terapeuta.

• 4. Suports visuals: “ Les meves conductes/Les meves emocions”

Una altra idea de plafó de comunicació té una base conductual i emocional , amb l'objectiu de reforçar totes les coses que fa bé i intentar reduir o eliminar les que no li surten tan bé. Pot ser molt útil desenvolupar un tauler de comunicació per a conductes apropiades i inapropiades, per poder treballar totes aquestes conductes, no sols en el moment que passen, sinó després (sobretot per a les conductes inadequades).

En els moments en què estigui receptiu, com explicant-li una història, podem veure fotos de nens fent-ho superbé i així anar mostrant-li què n'esperem, què li farà més feliç i mostrar-li el camí de la integració social, el respecte als altres, l'afecte i totes aquestes accions positives que enriqueixen la nostra vida. Fotos abraçant-lo, fent-lo riure, compartint coses, donant-li les seves coses preferides, etc.

No intenteu abordar totes aquestes activitats alhora, trieu la que per intuïció us fa sentir que pot ser l'adequada per al vostre nen, per les seves preferències, per les seves habilitats, pel seu moment evolutiu o pel més immediat. Intentar trobar l'estratègia perquè aquesta activitat funcioni i es pugui transferir a moltes altres activitats.

Totes aquestes eines visuals ens donaran l'oportunitat d' anticipar , un concepte molt important a tenir en compte quan estem ajudant nens no verbals que estan clarament desorientats i necessiten saber què és el que vindrà després. Amb aquestes eines us donem l'oportunitat d'anticipar una activitat o una seqüència d'activitats, els que us ajudaran a estar emocionalment més serens. A més, després del treball sistemàtic aquestes eines esdevenen ponts que el mateix nen pot utilitzar per desenvolupar la seva comunicació funcionalment.

Suports visuals: PECS: Sistema de Comunicació Alternativa

Esmentem aquí allò que s'anomenen PECS o Sistema de comunicació augmentatiu per intercanvi d'imatges dels quals hi ha moltes creences sobre que la seva implementació dilata el desenvolupament del llenguatge verbal. Respecto enormement les creences de totes les persones d'aquest camp, però sento desbloquejar aquest mite, perquè tot el que passa en els nens que implementen aquest sistema de comunicació n'és una manca: nens no verbals que requereixen de tot el que calgui per a promoure aquesta habilitat amb èxit per a la pròpia salut mental i emocional.

El primer és els nens no verbals és crear aquesta necessitat, aquest canal de comunicació i després reconduir-lo cap al llenguatge verbal i expressiu. La prioritat de la comunicació és innegable, així que no podem deixar els nostres infants sense aquesta eina. Si un nen té la capacitat del llenguatge, no deixarà de tenir-la per utilitzar PECS, signes o un altre sistema de comunicació alternatiu.

Esperem que us hagi estat útil conèixer l'ús de la imatge com a suport visual.