Com a professional m'he trobat en multitud d'ocasions amb pares desesperats per atendre les demandes dels seus fills, beus en desenvolupament que mostren dificultats des dels primers mesos i que alertant els pares es queden esperant una ajuda per poder desenvolupar-se.

La inquietud dels pares davant l'aparició de dificultats als seus fills és el primer i més rellevant senyal que han d'atendre especialistes professionals. Esperar davant l'aparició de símptomes o deficiències evolutives és el gran error present davant l'atenció primerenca dels casos esmentats. El diagnòstic és clar en la majoria d'aquests casos és impossible, però sí l'atenció a dificultats i deficiències en àrees físiques, cognitiva, socials o emocionals.

Hi ha una gran tendència a esperar fins als 3 primers anys quan és en aquest període quan es fa més efectiva l'atenció i l'estimulació ajudant els nostres fills a evolucionar de forma global i completa i acabant paral·lelament amb aquesta preocupació dels pares donant-los recursos per, d'una manera natural, puguin ajudar els fills des d'aquests primers estadis.

L'estimulació a edats primerenques no només és eficaç sinó increïblement necessària per poder establir una base sòlida per a la posterior adquisició de totes les habilitats posteriors.

// <![CDATA[ (function(h,o,t,j,a,r){ h.hj=h.hj||function(){(h.hj.q=h.hj.q||[]).push(arguments )};h._hjSettings={hjid:499717,hjsv:5};a=o.getElementsByTagName('head')[0]; src=t+h._hjSettings.hjid+j+h._hjSettings.hjsv;a.appendChild(r); })(window,document,'//static.hotjar.com/c/hotjar-','.js ?sv='); // ]]>

Cristina Oroz Baix