La música, l'emoció i el llenguatge demostren estar units i relacionats directament. Sempre al punt de mira de la investigació científica… per què serà? Com podem dubtar del poder de la música al paper del llenguatge i la comunicació, no és emoció pura? Estudiem els estímuls musicals.

Un estudi a la Universitat de Califòrnia va utilitzar el paradigma de “priming” per estudiar com funciona el procés de memorització del llenguatge i les emocions per mesurar l'eficàcia del potencial dels estímuls musicals. La música té el poder d'afectar el processament emocional en la modalitat lingüística i expressiva. Van poder demostrar que els estímuls musicals afecten el processament emocional de les paraules i les expressions facials.

Es va avaluar a través de dos experiments; el primer experiment va presentar paraules i el segon experiment va presentar expressions facials (emocions). Van avaluar:

• El processament objectiu de paraules comparat amb les expressions facials en presència i absència de música.
• Limpacte del processament de paraules i cares amb progressions dacords afectivament congruents amb acords afectivament incongruents.

Els resultats suggereixen novament que la música facilita el processament emocional sempre que compti amb una congruència musical afectiva amb allò que es presenta. Això determina la importància de la intervenció musical sobre el potencial atencional emocional en el processament dadquisició de paraules i expressions facials. .

«La música és l?art més directe, entra per l?orella i va al cor.» -Magdalena Martínez-

És innegable la capacitat de la música d'actuar com a disciplina terapèutica i permet:

• Millorar el nivell d'afectivitat i de conducta.
• Desenvolupar la comunicació i els mitjans d'expressió.
• Alliberar energia reprimida.
• Desenvolupar la sensibilització afectiva-emocional.
• Dotar les persones de vivències musicals enriquidores que ajudin a motivar-se.
• Reforçar l'autoestima i la personalitat.
• Rehabilitar, socialitzar i educar.

El so i la música produeixen emocions , i aquestes modifiquen la fisiologia, les nostres hormones, alteren el ritme cardíac i pulsacions. Tenir en compte també que les àrees cerebrals que activen música i emocions són pràcticament les mateixes . Quan el cervell percep les ones sonores es produeixen certes reaccions psicofisiològiques. Responem amb emocions i provoquen alteracions fisiològiques com l'augment de la segregació de neurotransmissors i altres hormones, que actuen sobre el sistema nerviós central.

La música pot modificar els nostres ritmes fisiològics, alterar el nostre estat emocional i ser capaç de canviar la nostra actitud mental, aportant pau i harmonia al nostre esperit. La música exerceix una influència poderosa sobre l'ésser humà a tots els nivells.

Sembla que música, emoció i llenguatge són els encarregats d'activar la memòria en l'aprenentatge i l'estimulació. La memòria musical són processats a les àrees cerebrals que no són les que habitualment s'associen amb la memòria episòdica, la semàntica o l'autobiogràfica . Qui no recorda les cançons del col·legi, encara que tinguin a veure amb les preposicions per una melodia enganxosa que va acompanyar el procés de l'aprenentatge?

« Els records que més perduren són els que estan lligats a una vivència emocional intensa i just la música amb què està més lligat és amb les emocions i l'emoció és una porta al record». (F., Perez-Robledo)

Enllaços d'interès:

Aplicacions de la Musicoteràpia neurològica a la neurorehabilitació cognitiva.

Autisme_ Factors relacionals en Musicoteràpia.

Parlant musicalment: Autisme, Música i Tecnologia.

La Musicoteràpia ajuda a parlar un nen amb autisme.

Jauset Berrocal, Jordi A. (2008). Música i neurociència: la musicoteràpia. Els seus fonaments, efectes i aplicacions terapèutiques. Barcelona: Editorial UOC.

Música i emocions