Mare que …

…dorms amb els ulls tancats, que et despertes a les 5 del matí però ja no saps si vas arribar a dormir-te. Que et menges el món quan aconsegueixes ajuntar 5 hores seguides de son i et despertes sobresaltada gairebé culpable per si vas oblidar ser mare. Que batalles amb concorreguts matins corrent entrepassadissos per caçar caps amb samarretes i vestits, donant directrius de lluny com si et trobessis a la bossa de Wall Street comprant i venent accions, lluitant amb bolquers intercanviables, nens que es desvestin després de vestits, sabates que mai troben el seu parell caminant cap al que hauria de ser un esmorzar saludable és clar! caçant boques mentre desvies atencions per poder omplir-les, entones melodies, lídias amb líquids, melmelades, mantegues i galetes que desapareixen al fons dels bols mentre esmorzas, esmorzar? què és esmorzar? potser de miracle un cafè fred just abans de tancar la porta abans d'obrir-la de nou per agafar aquesta cosa que saps que algú ha oblidat. Amb motxilles a punt, amb snacks, bates, pitets i recanvis de temporada, xumets, dinoraures i carros de nines enganxats a les mans dels teus fills davant de la porta just a l'instant en què semblava que aquell dia funcionava.

// <![CDATA[ (function(h,o,t,j,a,r){ h.hj=h.hj||function(){(h.hj.q=h.hj.q||[]).push(arguments)}; h._hjSettings={hjid:499717,hjsv:5}; a=o.getElementsByTagName('head')[0]; r=o.createElement('script');r.async=1; r.src=t+h._hjSettings.hjid+j+h._hjSettings.hjsv; a.appendChild(r); })(window,document,'//static.hotjar.com/c/hotjar-','.js?sv='); // ]]>

Mare que…

…regales cada minut del teu temps i de la teva ment quan algun de la ventrada és a ferm, fas teu el seu patiment, que saps endevinar-los només olorant-los, que reps tots els cops perquè només tu saps aixecar-te de tots ells més fort si és possible, veient els teus lluitar amb les seves emocions, impulsos i sensacions sempre a cavall entre el somni, la gana i el desconsol.

Mare que…

…raones allò irraonable, cures allò incurable i aconsegueixes allò impossible mentre repeteixes incansablement els mateixos consells imprimint-los verbalment en la ment i la feina dels teus petits. Mare observada a parcs abarrotats de mares que intenten, en la distància més propera, ser crítics insaciables de la seva pròpia realitat, espais d'intercanvi que en lloc de fomentar el descans de les mares donen lloc a psicoparcs que ofereixen cursos intensius de què fer i què no fer per ser “bones i males mares”. Mares corrent d'una banda a l'altra salvant nens que sembla sortissin de sota les pedres.

Mare que…

…intentes fer coses “normals” quan la normalitat és la lluita entre el convenciment que recuperes alguna cosa però perds una altra cosa, gairebé culpable per tenir cinc minuts de temps, nerviosa palpant el mòbil que estigui operatiu i sempre a mà com a salvavides de la mare que intentes ofegar entre somriures i converses estranyes monotemàtiques d'allò que lluny anhelem a prop o silencis incòmodes perquè se't va oblidar que és una conversa d'anada i tornada sense tovalloletes en mà preparades per netejar el nas i la cara del teu interlocutor.

Mare que…

…arribant a tot vius en la hiperactivitat constant, pensant on estarà el llibre d'instruccions de tot allò que et ve i et queda per venir, equilibrant les teves maneres, els seus i els del més enllà, buscant a moments l'equilibri emocional i la paciència que sembla que es va esgotar just abans que sonés el despertador doblegada entre genolls, caps, sense coixí i destapat i preguntant-te si deuen haver descansat prou.

Mare que…

… bressolant la cadireta buida al semàfor busques les claus express per ser una bona mare llegint el bloc del moment, autocorregint-te i sent la teva més dura crítica, dient-te que la propera ho faràs millor lluitant amb els sentiments de frustració i imperfecció.

Mare que…

…treballes a la intensitat més alta, marxa constant i amb la sensibilitat més dolça a temps complet i tot l'any, fabrica de petons i abraçades, de motivació i emoció que veus els teus fills convertir-se en allò que vas somiar, que agafen la felicitat de la teva mà, fes que el temps amb ells compti. Gaudeix-ho, frena, respira i deixa que la teva frase coletilla deixi de ser “afanya't”, deixa de banda la teva netejadora, taxista, cuinera, nutricionista, infermera, educadora, psicòloga, mediadora, decoradora, contacontes, artista… i sé mare perquè la vida… no ve amb un manual d'instruccions ve amb una Supermama.

Mare que… sempre vas ser i seràs la meva Supermare.

Cristina Oroz Baix