Les 10 claus per manejar les rebequeries i construir harmonia familiar.

CONSTRUEIX. POSITIVISME. REALISTA. RESCAT. TRANQUIL·LITAT AFECTE. PREVENCIÓ. MALES TECNOLOGIES. SENSE POR.

– [ ] Construeix

La manera com reaccions, accions i resolguis, és la manera com els teus fills ho faran socialment en el futur. Així que sigues coherent i construeix un marc de no perfecció però si autoreflexió, exemple i anàlisi que marqui una diferència, cultiva't perquè a més és molt probable que trobis que les teves pròpies mancances són les pròpies dels teus fills i resolent-les tu els estàs ajudant a fer-ho a ells mateixos. Pensa en si la manera com et comportes amb ells és la manera com t'agradaria que es comportaran amb els seus amics, el seu cap, la seva parella… Sobretot en els moments on hi ha conflicte o manca de comunicació perquè és allà on sembla que apareixen les dificultats en adults i nens.

– [ ] Positivisme

La neutralitat és un bon punt d'inici, ja que un somriure davant d'un moment d'estrès als nostres petits podria ser gairebé un signe de burla. Després d'aquesta fase de presa de contacte amb la situació podem construir endavant, sempre hem de tendir a treure les coses bones de totes les situacions, el sol fet d'expressar ja és una bona eina d'inici per autocontrolar la pròpia conducta, si no expressem estem parlant d'un altre grau on calen recursos més elaborats per arribar a aquest mateix punt de reconduir les conductes no tan acceptables. Tenir-ho en compte. D'altra banda, cal aconseguir armar-nos d'estratègies positives d'ensenyament, compartint espais on tot és motivador, màgic, divertit i increïble. Sumits en vides completament ocupades hem d'aconseguir seguir buscant el temps per tenir aquesta càrrega d'experiències positives que ompli les piles dels nostres fills perquè quan n'hi ha escassetat és un indicador clar que és possible que surtin situacions negatives o diguem que menys constructives, quan deixem de veure el costat bo de les coses inevitablement veiem el dolent o ens apropem més al neutre i depenent de la nostra pròpia personalitat tornarem al positiu o ens anirem al negatiu però tenir en compte que hi haurà canvis així que mai oblideu riure, compartir, jugar , cantar, llegir, escoltar i inventar-vos qualsevol excusa per poder estar amb els vostres fills.

– [ ] Realista

Els nens no es porten malament perquè volen sinó perquè no poden. Hi ha moltes coses a tenir en compte en el moment d'una rebequeria en què el nen treu tot l'arsenal (que ni controla ni coneix) per expressar les seves incongruències internes que amb poc bagatge experiencial difícilment es poden fer menys vistoses. No és gens personal, no pretenen ridiculitzar l'adult, intentar a edats primerenques fer-los conscients del que provoquen al seu voltant s'allunya molt de la finalitat d'aquesta resolució que és aprendre a gestionar l'energia volcànica que surt a borbolls dels seus endins, ells estan en plena efervescència i no tindran mai la capacitat de ser tan objectius de tenir en compte la velleta que hi passa i la reacció que pot tenir en veure'l. Oblideu-vos d'aquests fets i no us focalitzeu en els altres sinó en el vostre nen que és qui us necessita ia més és la manera més efectiva d'acabar amb aquesta situació que pot ser incomoda en segons quines situacions i contextos.

– [ ] Rescat

Aneu al punt on us trobeu el vostre petit, heu de donar-li un moment d'expressió i desfogament que al final un dels objectius sol ser aquest, donar espai a alguna cosa que ens bloqueja i que normalment surt amb les persones amb les que ens permetem ser nosaltres mateixos amb totes les conseqüències, els nostres pares i germans. És comú veure mares i pares dient que aquestes «rabietes» només surten amb ells i això no significa altra cosa que els vincles estan perfectament consolidats i representen la solidesa familiar com a espai de fortalesa on puc deixar-me anar, desbloquejar i deixar fluir el que a vegades he estat controlant en altres contextos durant potser massa temps.

– [ ] Tranquil·litat

Més nerviós tu més tranquil jo. Cal intentar invocar al nostre costat més zen, aquell que ens permet, amb tota la nostra maduresa, respirar i mirar més enllà del que veiem superficialment, empatitzar amb els nostres petits i ajudar-los en el procés de sortir de la cova de la frustració, és un dels sentiments que van de la mà en aquest tipus de processos, desencadenats per multitud de causes i provocant un gran ventall de situacions; silenci, enuig, agressivitat, dolor... Aquest no saber perquè ha baixat la nostra autoestima i no puc afrontar el que vull afrontar de manera natural com faig amb milions de coses.

– [ ] Afecte

L'afecte és una cosa que no hauria de faltar en qualsevol situació d'estrès per encarar-la d'una manera receptiva, això passa en multitud de situacions quotidianes no només a l'educació dels nostres fills, també a la feina, la parella, els amics… El camí del afecte és molt més efectiu, enforteix la confiança i les relacions que qualsevol altre que hagis conegut per això la família estableix els llaços daquesta manera, encara que és cert que les individualitats, els egos, els cercles de confort de vegades xoquen perquè deixen dun banda aquest aspecte i el centralitzen en l'afecte a un mateix i s'obliden de com és de preuat poder transvasar això als altres perquè es torna molt més potent i constructiu. Una eina molt efectiva és el contacte físic i l'alçada, hem de tenir en compte que els nostres petits són això, petits i l'alçada en aquestes situacions compte, prova a posar el teu fill/a dalt a la teva mateixa alçada o baixar-te tu a la seva alçada mateixa altura de manera que el contacte ocular sigui directe i d'igual a igual això no només canviarà la manera en ells sinó en tu també, dóna proximitat, empatia i ens permet veure les coses des d'una altra perspectiva perquè trenquem amb les tòniques normals de posicionament i això ajuda a sortir del nostre abstret i en conseqüència del seu.

– [ ] Prevenció

(fam, solitud, cansament, avorriment, frustració) quan tenim rebequeries repetitives podem diagnosticar perquè succeeixen, quan, davant quina situació, amb quines persones, en quins espais, a quines hores… I això ens donarà les eines necessàries per prevenir-les, una de les estratègies més interessants que hi ha poder pregestionar-les i evitar-les per poder fomentar això que dèiem al principi de pràctica positiva, evitant-los les situacions (que sempre es donaran) on ells puguin sentir-se desprotegits fins que ells generin les eines necessàries per posar-les en pràctica. No es tracta de ficar-los en una closca de vidre sinó potenciar les seves vivències positives perquè quan vinguis les no tan positives siguin capaces de gestionar la seva energia quedant-se de nou amb la més abundant, la positiva.

– [ ] Males tecnologies

Fora distractors i exemples incoherents a les rebequeries. Estem en un moment en què les noves tecnologies estan deteriorant les relacions, les converses es fan sense atenció i sense contacte ocular, els exemples que reben estan impregnats de persones enganxades a pantalles contestant preguntes lluny i consolant nens sense contacte. Ens preguntarem perquè els nens tenen tant afany per les noves tecnologies, són atractives i motivadores però és el primer que fan els nostres pares en despertar-se i els ultim en ficar-se al llit, sense comptar les innombrables vegades que mirem el telèfon, l'iPad o ens asseiem al ordinador. Preguntem-nos per un moment conte temps al dia passem jugant amb els nostres fills, sense interrupció!, pintant, explicant-los un conte, ballant les nostres cançons preferides o saltant al llit… estic, gaudir i viure el que estic fent a cada moment, això és una cosa molt valuosa que els nostres fills han d'emportar-se al món.

– [ ] Sense por

Fora agressivitat quan hi hagi rebequeries. Totes les reaccions dels nostres fills provoquen sensacions en nosaltres i reaccions fruit del mirall que provoquen amb les seves. Quan són èxits, rialles contagioses, els primers passos, les seves relacions amb objectes… Són sensacions lògicament d'orgull, felicitat, alegria… Però és lògic, per contra, pensar en el tipus de sensacions que provocaran altres coses com rebequeries, agressivitat, plors… I això és un aspecte que cal tenir molt en compte perquè determinarà en gran mesura el tipus de resposta que generarem a aquestes situacions. De vegades el nostre ego es veu afectat quan els nostres nens no es comporten com esperem o té rebequeries, quan en comptes de ser el pare del nen que mosseguen és el pare del nen que mossega, quan ens posem al centre de l'ull social i prioritzem què diran a què direm per ajudar els nostres fills. La constància i la determinació afectiva és la millor eina que podem trobar per establir els límits dels comportaments dels nostres fills sota un paraigua de comprensió o sinó de suport i seguretat donant lloc a l'acolliment ia la sort de tenir un pare i una mare que estarà allà encara que no siguem fills perfectes.

– [ ] Parla, parla i després parla contra les rebequeries.

És l'eina per excel·lència, no només en moments de rebequeries perquè aquí sol ser més difícil establir el diàleg sinó que són sensacions, mirades, posicions que juguen un paper més important a la primera fase de connexió però després ve la fase més verbal on hem d'analitzar la situació, les emocions, els sentiments i pensaments i verbalitzar-ho. Per això és molt important que els nostres nens tinguin habilitats prèvies per poder afrontar l'ocasió davant d'una rebequeria amb reflexió, anàlisi i planificació i acció amb eines que han anat generant al llarg de les experiències amb els seus pares, contes on se succeeixen aquestes situacions per poder fer associacions situacions amb altres companys, amb germans i en altres moments on es comprenia tot més fàcilment perquè era un joc de reflexió duna situació més externa i això ens porta a facilitar aquest moment dautoreflexió.

Ser pares, intentar, intentar i posar tota la imaginació que pugueu, equivocar-vos i demanar perdó, seguir intentant-ho i sempre estareu construint un pont directe cap als vostres fills que de vegades estaran més a prop i d'altres estaran més lluny però sempre estaran orgullosos i segurs de que mai no vau deixar d'intentar-ho.

// <![CDATA[ (function(h,o,t,j,a,r){ h.hj=h.hj||function(){(h.hj.q=h.hj.q|| []).push(arguments)}, h._hjSettings={hjid:499717,hjsv:5}, a=o.getElementsByTagName('head')[0]; .async=1;r.src=t+h._hjSettings.hjid+j+h._hjSettings.hjsv;a.appendChild(r); hotjar-','.js?sv='); // ]]>

Cristina Oroz Baix