Descobrir el que tenim només podrem fer-ho si obrim les nostres mans per veure el que hi ha dins, és on és tot el que està a mà, el que necessitem, canviant els nostres pensaments, els sentiments i sensacions que projecten al nostre entorn com un reflex en un riu . Perdem l'alè analistes sense treva del nostre entorn, del comportament i de les reaccions dels altres. Crítics amb duresa inigualable envers allò extern, plens de queixes i retrets creient assumint la responsabilitat recau fora de nosaltres, intocables, còmodes i aliens a tot el que passa. Tu ets l'única persona responsable de com et sents perquè el que penses sempre és més important que el que pensin els altres. Perquè deixem als altres la fatídica decisió que determina la nostra vida?

Estem equivocats si creiem que per arribar a dalt de tot de la muntanya cal superar els altres perquè l'única manera d'assolir-la és superant-nos nosaltres mateixos. La vida és un Ressò… el que envies torna, el que sembres és el que reculls i el que dónes és el que reps. El que veus en els altres existeix en tu, així que si no t'agrada allò que torna, allò que reculls, allò que reps comença a analitzar i canviar allò que envies, allò que sembres i allò que dónes. Perquè qui vol fer alguna cosa troba els mitjans i qui no vol fer res troba les excuses. La vida és una guerra constant entre triar fer feliços els altres però sense descuidar la teva pròpia felicitat i aquí és on ens trobem generalment; descuidats, irresponsables, inactius i bloquejats volent canviar allò que no ens competeix, allò extern, a l'altre.

Ningú pot negar que tot és difícil abans de ser fàcil i que molts fracassos vitals són de gent que no es van adonar de com estaven de prop de l'èxit quan es van rendir. Cada persona té la seva història i cadascú sap quant li pesen i li fan mal les ferides però no podem deixar que pensin tant que ens immobilitzin i bloquegin el nostre caminar així que agafa les regnes de la teva vida perquè hi ha un dolor que et fa mal però també n'hi ha un altre que et canvia.

Així que comença avui, per a la teva rentadora cerebral, dirigeix els teus pensaments, aquells que lluiten i s'empenyen al teu cervell, negatius, queixosos, crítics i ordena'ls donant-los el sentit positiu, productiu i proactiu que vols que tinguin, mesura les paraules que penses, els discursos que et dónes i que tinguin el missatge clar, no deixis al teu cervell que generi allò que no vibra amb tu, que no t'acosta on vols ser. Obliga'l a ser noble perquè mai humiliï, a ser humil perquè no ofengui, ia ser fort perquè no destrueixi. Comença des d'aquells primers indicis de pensaments, aquells comentaris que ningú sent més que tu però que acaben desembocant en allò que critiques, que no vols i que no estimes. Busca la coherència perquè és l'única cosa que et farà avançar i estar més a prop de la persona que realment vols ser i, en conseqüència, envoltada de tot allò que realment vols. Perquè és de bojos actuar sempre de la mateixa manera i esperar per contra resultats diferents. No creus?

Cristina Oroz Baix