Perquè mai no es revelen les veritables etapes de la maternitat?

Aquí trobaràs el que mai em van explicar de la maternitat, el que vaig descobrir per la preciosa, exigent i dura experiència de ser mare, mirant enrere i després de diversos anys comparant entre dones veient que aquests moments es presenten a totes com marees imparables.

1. Aquesta il·lusió. Aquesta il·lusió sobre el que vindrà, amb totes les teves emocions trobades però encara controlables, encara. El teu cos canvia i potser la teva gana, les teves nàusees, la teva brillantor, encara et reconeixes entrant a la roda de l'aventura que comença… sola corres a aventurar-te al món de…
2. Qui és aquesta? Amagada en un cos desorientat a la tempesta hormonal que no sembla el teu, que fa mal, que se'n ressent, tira i estira, cansada amb cops de calor, canvis d'humor, pujant de pes en una muntanya russa que aviat farà el seu descens…
3. Serà avui? Carregada de por, incertesa i incomoditat. Arribarà el dia de… aquell dia on ho has de donar tot siguin 1 o 24 hores, sense experiència, amb o sense epidural, hospitalitzada oa casa, sense saber com començarà, ni on, ni com… això sí, amb la maleta feta encara que mai estiguis a prop seu quan passa.
4. El gran somni . Això és, molt molt somni, plors de bebè i d'adult, bolquers, pit! Si et deixen! Perquè al teu voltant s'encarregaran de dir-te els tres milions de consells sobre criança i lactància que segurament ja vas llegir en els darrers nou mesos. D'aquí és on ve la mala llet. La teva mare, el teu marit, el teu nadó… el més bonic del món de vegades es torna en unes sensacions que ofeguen i t'empenyen a voler córrer i escapar-te de tu mateixa.
5. Bye bye baby! La separació. Quan comences a acomodar-te amb tot… acomiada't del teu nadó i vés-te a treballar, es va acabar d'actuar, creus que el viatge es va acabar, sents que deixes de gaudir aquestes vacances que van durar una setmana però van començar fa un any.
6. On és el meu temps. Com pot canviar tant una rutina, ara sé què és rutina. Persegueixes una rutina que acabes de descobrir mentre segueixes els consells de tota la comunitat de mares terrestres que sembla que van oblidar que elles també van arribar a aquest temps.
7. Estresducació . També elles es van desestructurar, van passar la depressió postpart que poc se'n parla i menys es parla d'aquesta depressió que ve quan els teus fills caminen per si sols i corren a aventurar-se al món deixant-te enrere amb el que queda de tu i mirant al teu parella que sembla que et mira crític a la llunyania més propera, ja no el coneixes ni et reconeix. La teva vida social, de parella, familiar, el teu cos, les teves aficions… Serà possible tornar a començar?
8. Segueix el túnel fins a la llum. Però saps una cosa! Es pot començar de nou perquè després de tocar el terra al fons del pou i quan sembla que tot el nostre castell, que en realitat mai no va existir, s'agafa impuls i es torna a respirar, a caminar, a somriure, tornes a trobar la dona que portes dins i la trauràs fins a tornar a menjar-te el món, deixant de viure la vida a través de totes les persones que t'envolten, trobant de nou el teu centre. Vindrà la llum, t'ho prometo, i en realitat, sempre va estar dins teu amagada però ni tan sols la miraves així que obre la porta i mira la teva llum per deixar-te tornar a viure.

A totes les mares que lluiten unides per cordons umbilicals imaginaris a aquesta humanitat que mai no sabrà el que van passar amb la maternitat fins que completin el cercle convertides en mares.

Cristina Oroz Baix