Utilitzar els moments de lectura per fomentar la comunicació als nostres infants amb autims i dificultats de comunicació i llenguatge és un gran repte per a pares. Un hàbit que fomenta el llenguatge, empatia, atenció i vincle amb els nostres fills. No és un repte fàcil, però tota aposta per la comunicació, la socialització i el llenguatge mereixen la pena.

La manera com realitzem aquesta activitat no serà senzilla perquè s'haurà d'adaptar sempre al nen amb autisme i al seu estil atencional tan visual auditiu i, en molts casos amb un gust que tots els processos siguin repetitius. Aquí us detallem uns aspectes que cal tenir en compte perquè aquest tipus d'activitats siguin exitoses per als nostres nens no verbals o mínimament verbals:

1. La vostra preferència visual: Haurem d'escollir els llibres que continguin allò que més li agrada , les preferències en els nens amb autisme són molt restrictives i això dificulta aquests processos. Potser només el fet de mirar objectes pot ser un començament ideal. Per exemple si el que li agrada és veure fruites i tenim a casa alguns objectes els podem portar físicament amb nosaltres per veure'n la transferència i la generalització. Pot ser un exercici interessant per anar iniciant aquesta atenció fent la transferència del 3D al 2D. Els llibres que tenen botons musicals també són de gran preferència per anar amenitzant la lectura.

2. El temps atencional: Anar a poc a poc és la clau de l'èxit. No hem d'estirar gaire els temps sinó que hem de començar amb el temps que li resulta senzill romandre per evitar frustracions. Tenir en compte que tingui principi i fi en el procés de lectura perquè, posteriorment, puguem anar allargant aquest temps. És important acabar abans que mostri el seu interès per anar-se'n, encara que només siguin unes pàgines serà tot un èxit.

3. L'espai correcte: Utilitzar el mateix espai, un racó de lectura cobert amb alguna tela, amb una llum especial, amb coixins per estar ben còmodes, tranquils i allunyats de més estímuls per un curt temps us fomentarà l'hàbit i us orientarà dins de lactivitat espacialment.

4. Llibres Digitals: Tenint en compte que la tecnologia és de gran motivació per a aquests nens (i, crec que per a tots en general) podem també anar fent la lectura de llibres en format digital per anar obrint la varietat de lectura i potser ens ajudi a tolerar el llibre quan hi ha reticències a aquest tipus d'activitats més estàtiques i que, no podem oblidar, requereixen un bon esforç atencional.

5. Afegim col·laboradors: L'ús de titelles també pot fomentar i desenvolupar l'atenció, algunes vegades es poden fer fotos dels personatges del llibre i, simplement amb un pal enganxat al darrere anar explicant la història amb ajuda dels seus protagonistes. Això també inicia el joc simbòlic que és un gran aliat en socialització i interacció social. Qualsevol idea per fomentar la creativitat, la participació i la dinàmica dins de la lectura ajudarà a veure aquesta activitat amb gust i en fomentarà la comunicació.

6. Les veus compten! Recordeu-vos de treure totes les vostres eines de locutors per donar-li a la lectura una bona càrrega de veus, tonalitats i il·lusió que segur que marcaran una gran diferència en la seva atenció donant vida a aquestes meravelloses històries.

7. Llibres familiars: El recurs de l'àlbum de fotos familiars és un gran clàssic en aquests espais de lectura i promou tots els llaços, el coneixement dels noms, les activitats i les experiències viscudes en família. Recordar, compartir i visualitzar els moments familiars més significatius pot ser molt motivador i fomentar un gran espai de diàleg i comunicació per als nostres nens sense llenguatge.

Pels més curiosos aquí deixo 2 estudis realitzats sobre aquesta fantàstica activitat de lectura amb pares que confirmen el gran benefici en aquesta línia de comunicació i llenguatge!

Estratègies de comunicació implementades pels pares durant la lectura del llibre de contes. (Akamoglu, Y., & Meadan, H. ( 2019 ). Parent-Implemented Communication Strategies During Storybook Reading. Journal of Early Intervention , 41 (4), 300–320.

«Els nens amb discapacitats del desenvolupament (DD) poden experimentar retards en la capacitat de parlar i comunicar-se amb els pares, companys i altres persones. Aquests nens sovint es beneficien d'intervencions de comunicació basades en evidència i implementades pels pares. A l'estudi actual, dues mares van ser entrenades i entrenades per utilitzar tècniques de lectura de llibres de contes i estratègies d'ensenyament de comunicació naturalista basades en evidència (és a dir, modelatge, model de comandaments i retard de temps) mentre llegien llibres amb els seus fills amb DD. Utilitzant un disseny de línia de base múltiple a través d'estratègies d'ensenyament naturalistes, es van examinar els tres components següents: (a) l'ús de les tècniques de lectura de llibres per part de les mares, (b) la taxa i la fidelitat de les mares en fer servir les tres estratègies d'ensenyament naturalistes, i (c) els nens resultats de comunicació. Després de l'entrenament i l'entrenament, les mares van fer servir les estratègies de modelatge, model de comandaments i retard de temps amb taxes més altes i més fidelitat. Els nens van iniciar més actes comunicatius sobre l'ús del retard de temps de les mares. Les mares van informar que la capacitació i l'entrenament els va ajudar a implementar les estratègies i els va portar a millorar les habilitats de comunicació dels fills. «

Efectes de la lectura compartida sobre el llenguatge primerenc i les habilitats d'alfabetització dels nens amb trastorns de l'espectre autista: una revisió sistemàtica (Boyle, SA, McNaughton, D., & Chapin, SE (2019). Effects of Shared Reading on the Early Language and Literacy Skills of Children With Autism Spectrum Disorders: A Systematic Review Focus on Autism and Other Developmental Disabilities , 34 (4), 205–214.

«Els nens amb trastorns de l'espectre autista (TEA) sovint demostren retards en les primeres habilitats de llenguatge i alfabetització. La lectura compartida, la pràctica d'adults que llegeixen en veu alta els nens mentre usen comportaments (per exemple, fer preguntes) que estan destinats a promoure la interacció entre l'adult i el nen, és una intervenció que ha tingut efectes positius en aquestes habilitats primerenques per als nens amb desenvolupament típic. Es va realitzar una metanàlisi d'11 intervencions de lectura compartida amb nens amb TEA, i es van trobar efectes positius per a la comprensió auditiva, la comunicació expressiva i altres actes comunicatius i no comunicatius.»

Cristina Oroz Baix