July 16, 2014 per Cristina Oroz Bajo

La importància de l'atenció primerenca

image

La importància de l'atenció primerenca dels 0 a 6 anys és inefable, el cervell d'un nadó té un 30 a un 60 per cent més de neurones que el d'un adult. A més, les sinopsis (les connexions neuronals) són més abundants i assoleixen la seva densitat màxima en els primers 15 mesos de vida, motiu pel qual resulta fonamental aprofitar aquest període per promoure'n l'estimulació.

L'atenció primerenca (AT) és el conjunt d'accions adreçades al nen de 0 a 6 anys amb alteracions en el desenvolupament (motores, cognitives, sensorials, comunicatives, emocionals…) o risc de patir-les, a la família i al seu entorn. L'objectiu és donar resposta al més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenti el nen per facilitar-ne l'evolució en totes les facetes, respectant el seu propi ritme i fonamentant la intervenció tant en principis científics, com en aspectes relacionals, lúdics i funcionals.

Un altre objectiu fonamental de la intervenció és aconseguir que la família conegui i comprengui la realitat del seu fill, les seves capacitats i les seves limitacions, actuant com a agent potenciador del desenvolupament del nen, adequant el seu entorn a les necessitats físiques, mentals i socials, procurant el seu benestar i facilitant-ne la integració social.

OBJECTIUS

  • Reduir els efectes duna deficiència o dèficit sobre el conjunt global del desenvolupament del nen.
  • Optimitzar, en la mesura que sigui possible, el curs del desenvolupament del nen.
  • Introduir els mecanismes necessaris de compensació, eliminació de barreres i adaptació a necessitats específiques.
  • Evitar o reduir laparició defectes o dèficits secundaris o associats produïts per un trastorn o situació dalt risc.
  • Atendre i cobrir les necessitats i demandes de la família i l'entorn on viu el nen.
  • Considerar el nen com a subjecte actiu de la intervenció.

La intervenció va dirigida als infants que presenten trastorns en el desenvolupament i s'ha d'iniciar en el moment en què es detecta l'existència d'una desviació en el desenvolupament. La intervenció ha de ser planificada amb caràcter global i de forma interdisciplinària, considerant les capacitats i dificultats del nen en els diferents àmbits del desenvolupament, la seva història i procés evolutiu, així com les possibilitats i necessitats dels altres membres de la família i els recursos de que es disposa i el coneixement i lactuació sobre lentorn social.

// <![CDATA[ (function(h,o,t,j,a,r){ h.hj=h.hj||function(){(h.hj.q=h.hj.q||[]).push(arguments )};h._hjSettings={hjid:499717,hjsv:5};a=o.getElementsByTagName('head')[0]; src=t+h._hjSettings.hjid+j+h._hjSettings.hjsv;a.appendChild(r); })(window,document,'//static.hotjar.com/c/hotjar-','.js ?sv='); // ]]>

(Grup d'Atenció Primerenca. (2.000). Llibre Blanc de l'Atenció Primerenca. Edita: Reial Patronat de Prevenció i Atenció a Persones amb Minusvalidesa.)

Cristina Oroz Baix

atenció primerenca

Atenció Primerenca

Deixa una resposta

Deixa una resposta La teva adreça electrònica no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb *

Desa el meu nom, correu electrònic i web en aquest navegador per a la propera vegada que comenti.