Què és la Hiper o hiposensibilitat? Pateixen els nens amb TEA hiper o hiposensibiliad? Com detectar-la? Com els podem ajudar? Al següent article s'intenta resoldre aquests dubtes.

Molts pares i professionals que treballem amb nens i adolescents amb Trastorns de l´Espectre de l´Autisme (TEA) hem observat l´experiència de les respostes irregulars d´una bona part dels nens amb TEA a estímuls dolorosos, generalment expressada com a menor sensibilitat (hiposensibilitat) al dolor , encara que també hi cap la hipersensibilitat. El DSM-5 inclou dins del grup B referent als patrons restrictius i repetitius de comportament un criteri que indica:

Hiper o hiporreactivitat als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l'entorn (p.ex., indiferent aparent al dolor/temperatura, respostes adverses a sons o textures específics, olfacte o palpació excessiva d'objectes, fascinació visual pels llums o el moviment.

En aquest article es refereix únicament al dolor físic ia la hiposensibilitat al dolor, atès els riscos que comporta per al nen amb TEA no verbal no poder expressar la seva experiència dolorosa.

QUÈ ÉS EL DOLOR?

El dolor és la integració d'una sèrie de percepcions físiques que adverteixen la persona del risc de “dany físic” o que aquest “dany” ja ha passat. No tots percebem igual el dolor, perquè a més de l'experiència física, aquesta percepció s'acompanya d'una sèrie d'elements emocionals que poden fer variar la resposta. És a dir, que el dolor és una experiència sensitiva i emocional desagradable associada a una lesió present o possible (Kandel E et al, 2000). Aquí podem veure el primer punt, perquè la definició fa referència a la “integració d'una sèrie de percepcions” i sabem que la integració-percepció sensorial presenta les seves irregularitats, problemes o diferències dins de la població amb TEA.

Aquest dolor pot ser agut o crònic. El dolor agut és un reflex d'una lesió que activa mecanismes immediats de protecció, té aquest sentit: protegir-nos. Ara bé, el dolor crònic no té sentit, senzillament és l'experiència persistent al llarg del temps del resultat d'una lesió o mecanismes fisiològics que s'han alterat com a conseqüència d'aquesta lesió.

COM PERCEBEM EL DOLOR?

El dolor és una percepció complexa. Per simplificar aquest complex mecanisme recorrerem a un esquema, sense entrar als complexos mecanismes neurals que ofereixen el substrat per a la sensació-percepció del dolor.

• Els nociceptors reben informació i desencadenen una resposta de protecció immediata que es reflecteix.
• Posteriorment el dolor és localitzat i hi ha una resposta d'alerta general a l'individu que ja és plenament conscient de l'estímul sentit i percebut. El dolor és una experiència sensorial i emocional alhora.
• Tot seguit es produeixen canvis conductuals.
• Es busca l'analgèsia i s'aconsegueix, a diferents graus, a través de diversos mecanismes.

QUINES ALTERACIONS S'OBSERVEN EN ELS NENS AMB TEA EN RELACIÓ AL DOLOR?

El punt que preocupa és la hiposensibilitat al dolor i el conseqüent risc de patir lesions importants sense alertes que ens permetin detectar-les. Però també un altre punt és important: hiposensibilitat no implica que no faci mal, literalment significa que fa menys mal. El gràfic següent cerca consolidar informació referent als canvis relacionats amb la percepció del dolor en nens amb TEA:

Per completar aquest punt vull anotar algunes idees generals per a la reflexió:

• Els nens inevitablement experimenten dolor com a part de les seves vides diàries i sovint depenen dels seus cuidadors per aconseguir alleujar aquest dolor. És important, doncs, que els cuidadors siguin capaços de reconèixer les expressions de dolor i proveir de les mesures per alleujar-lo. En el cas dels nens amb dificultats en la comunicació, això pot ser molt dificultós. Les limitacions del llenguatge en aquesta població poden contribuir a les limitacions en la comunicació del “seu dolor” a altres (Messmer RL, 2008).
• L'activitat facial o les variacions a l'expressió facial es presenten com l'indicador més important per jutjar el dolor. Molts dels mecanismes per bregar amb el dolor es relacionen amb canvis en el comportament, dins d'aquests els canvis en l'expressió facial són freqüents i molt importants.
• Poc trobem escrit sobre dolor en nens amb TEA a tota la bibliografia referent al dolor. Les seves dificultats en la comunicació poden conduir a dos problemes: que el dolor no sigui reconegut i que el seu dolor quedi sense tractament (Alley CS, 2013).

PRECAUCIONS QUE HEM DE PRENDRE

Hiposensibilitat al dolor, no implica que aquest no se senti o que no sigui perjudicial, com ja hem referit a l'aparell anterior. Tots hem d'estar alerta:

1. Passa als nens amb TEA que la sensació de dolor però la seva interpretació pot ser diferent. Això implica la necessitat de cercar mecanismes per evitar, minimitzar i alleujar el dolor.
2. Encara que responguin poc al dolor, la possibilitat de dany físic existeix i cal prevenir-lo.
3. Poden aprendre mecanismes no apropiats buscant provocar dolor com a forma de regulació interna davant d'estímuls excessius o molt demandants.

Quan els pot fer mal? Mesurar el grau de percepció del dolor és complex, especialment en nens amb TEA que no són verbals. Una resposta primària a què hem d'estar atents és el plor, però no sempre passa. S'han desenvolupat diverses escales la validació de les quals s'ha aconseguit en diversitat de grups (nens no verbals, amb discapacitats físiques o intel·lectuals, etc.) a les quals en determinat moment es pot recórrer.

Finalment, es recomana estar atent a les expressions facials perquè poden ser el nostre únic indicatiu de la percepció d'un estímul dolorós.

BIBLIOGRAFIA:

1. Allely CS. Pain sensitivity and observer perception of pain in individuals with Autistic Spectrum Disorder. The scientific World Journal 2013.
2. Kandel ER, Schwarts JH, Jessel T. Principis de Neurociència, IV edició. Editorial McGraw Hill Interamericana d'Espanya, SA, 2001.
3. Messmer RL, Nader R, Craig KD. Brief report: judging pain intensity in children with autism undergoing venipuncture. Journal of Autism and Developmental Disorders 2008; 38: 1391-1394.
4. Prkarchin KM. Assessin pain by facial expression: facial expression a les nexus. Pain Red Management 2009; 14(1): 53-58.

Text editat per Mariona Alsedà Florensa de la pàgina d' Autismo Diario i Carlos Orellana