El projecte bbMiradas , que utilitza una tècnica pionera per ajudar a detectar símptomes del trastorn, és un èxit d'un programa pilot a Espanya.

Quantes vegades en el tractament de nens amb autisme ens hem vist amb aquestes mirades, aquests diferents encares a fi, una manera diferent de respirar i de moure's pel món. Un trastorn que ens dóna una lent ben diferent del que estem acostumats. Quin gran encert utilitzar la tecnologia per al seu diagnòstic, a Mètode VICON estem segurs que a la percepció rau molta informació per això busquem una eina bàsicament perceptiva. Aquest projecte que aplica el seguiment visual per a eina de detecció primerenca de l'autisme permet intervenir específicament de forma primerenca l'autisme i així minimitzar l'impacte que genera en el desenvolupament dels més petits, permetent així l'atenció primerenca per afavorir la qualitat de vida dels nens, la família i la societat.

“El que ensenya aquesta tecnologia és que hi ha una desviació a l'orientació de la mirada, que els nadons amb autisme a partir dels sis mesos el que fan és fixar-se més cap als objectes o la boca que cap a la mirada. Aquesta trajectòria de mirades ens dóna informació sobre un possible TEA i aquesta informació fa que puguem agilitzar altres valoracions que ja ens confirmaran o descartaran un diagnòstic”, explica María Merino, responsable tècnic de bbMiradas .

“El més habitual és que els primers senyals d'alerta es puguin identificar al voltant dels 18 mesos. Tot i això, l'edat de diagnòstic s'endarrereix molt més”, explica Ruth Vidriales, directora tècnica d' Autismo España . “En els casos més clars, quan els senyals s'identifiquen al cap de 18 mesos, el diagnòstic es produeix al voltant dels quatre anys. Hi ha un desfasament molt gran”.

La tecnologia, per tant, només és una ajuda i encara està en fase experimental, però permet a més dur a terme una tasca de recerca a través de totes les dades recopilades.

La majoria de les persones amb autisme necessitaran un suport al llarg de tota la vida. Els dèficits a la seva autonomia generaran la necessitat d'una tercera persona quan els seus progenitors no se'n puguin fer càrrec. De manera creixent, arran de l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment progressiu de la població, es demana l'abordatge de les qüestions que tenen a veure amb aquesta etapa vital i amb l'establiment de mesures de protecció que garanteixin no només la seguretat jurídica de les persones amb Trastorn de l'Espectre de l'Autisme que arriben a edats avançades, sinó també la possibilitat de comptar amb un sistema de suport estable en aquesta etapa vital que contribueixi al seu benestar personal i emocional.

Cristina Oroz Baix

Font: https://elpais.com/elpais/2020/04/01/mamas_papas/1585770166_241705.html http://fundacionmiradas.org/