Quan et converteixes en mare i pare la gent de compte què serà increïble, el fascinant de criar unes personetes que són la prolongació dels teus sentits, que et donen tot el que no et pot donar res, però també et treuen l'espai, el temps i el sentit submergint-te en un oceà de canvis inimaginables.

Cal preparar-se per als plors incessants, les malalties que t'estrenyen l'estómac, els bolquers bruts, el caos que sembla interminable a casa, ensopegar amb joguines allà on cau el peu, nits que arriben a setmanes i fins i tot mesos sense dormir, discutir per mirades, dubtes existencials, canvis, canvis i canvis, redescobrir-te mentre redescobreixes la teva parella, canvis al teu entorn social, la teva rutina, el teu lleure, les teves prioritats i preferències. Totes aquestes coses també acompanyen criar i ser mare i pare i serà molt dur. De fet ens trobem amb moltes crisis al llarg d'aquesta fase de maternitat que si no se superen poden arribar a desencadenar en ruptura, depressió, estrès... i tot això des de la pitjor situació, davant la responsabilitat més gran d'actuar d'una manera impecable , segura, cordial, dolça a l'època de més exigència de les nostres vides.

Seràs impredictible, desmesurat, egoista, maleducat, irrespectuós, capritxós, impulsiu, agressiu, expert… i per altra banda lluitador, fort, condescendent, empàtic, model, negociador, pacificador, orador, teòric i pràctic. Pots imaginar la complexa situació de criar, arribar a l'equilibri de tot això mantenint la balança cap al costat correcte mentre segueixen muntant-se pesos sense control a banda i banda en segons.

Pensa abans de parlar, parla sense parar, per donar-te oxigen, oxigena't només, amb la teva parella o només amb els teus nens, aprèn a no ser perfecte, assumeix els errors que semblen lloses que mai et deixaran tornar a mirar els ulls als teus fills, a la teva parella, als teus pares… errors que ara tenen un pes i una digestió impossible, però que et donen una força i un creixement inigualable. Pensa en el procés no paral·lel de l'altre, amb ritmes oposats i fins i tot contraris i tan llunyans com propers. I no prenguis determinacions dràstiques sense fer una mirada interna, externa i global de la situació i sense haver posat tota la teva llenya al foc, criticant-te, canviant, respirant i posant-te al costat de la persona que t'acompanya també temorós i valent en aquest procés . Dóna't una oportunitat a tu, perquè les eines les tens tu, perquè la bogeria és esperar resultats diferents fent, dient i respirant sempre de la mateixa manera.

Dóna't importància com a instrument generador de canvi, d'oxigen, d'alegria i de pau perquè la potència humana és una cosa increïble i pot amb la muntanya més alta, la decepció més gran, el desengany i el desamor tornant-ho tot des d'endins, des d'un mateix, des de tu. I mai, mai t'oblidis del que realment vols i si realment el que fas va en aquesta direcció o t'allunya d'ella.

Cristina Oroz Baix