Els nens amb autisme tenen dificultats diàriament amb moltes coses que els altres nens manegen de manera natural i de vegades els pot causar una ràbia i una frustració esglaiadores. És inevitable que aquests sentiments els sobrepassin i de vegades s'expressen com a agressió o ràbia.

Ens trobem amb nens que poden anar-se'n a qualsevol dels dos extrems: pot ser propens a l'enuig o tornar-se extremadament dòcil. En el primer cas, el nen navega entre la ràbia i el que pot semblar la provocació. A l'altre extrem, pot semblar sense ira, sense cap tipus de provocació. De vegades el mateix nen el podem trobar als dos extrems en diferents dies o en diferents situacions.

Estratègies a curt i llarg termini

El nen amb autisme necessita aprendre com reconèixer i entendre la ràbia i la frustració en ell mateix i en els altres, així com aprendre a controlar-les. L'última cosa que volem és que vegeu l'agressió com una manera de manejar els problemes. No ens podem permetre fer els ulls grossos. La violència física és un assumpte especialment seriós i pot ser molt perillós.

Per abordar els problemes de frustració, agressió o enuig fora de control, necessites tenir dues estratègies.

• Una estratègia a curt termini que us ajudi a manejar les situacions explosives en el moment en què es donen.
• Una estratègia a llarg termini que t'ajudi a entrenar-lo gradualment, de manera que a la llarga aquestes situacions deixin de donar-se.

Els consells següents estan destinades a ajudar-te a manejar les situacions de ràbia i frustració quan es donen – o encara millor, per prevenir que es donin, sempre que es pugui.

1. Comença a actuar des que és petit: Hi ha moltes raons per abordar els problemes que impliquen enuig i agressions des que són petits:

• Ell és més fàcil de manejar quan és més petit que tu.
• Com més temps es faci aquest comportament, més patrons s'establiran i més difícil serà trencar-los.
• El nen pot veure l'agressió com una manera d'expressar-se o aconseguir allò que vol.
• Li pot agradar la sensació de control que obté daquesta conducta, ja que els pot prendre com un substitutiu de la seguretat i acceptació que necessita.
• Si es fa una mala reputació, això es pot convertir a tenir problemes a qualsevol lloc. La gent potser no voldrà tenir la seva companyia i com a resultat, ell estarà aïllat i alienat. Si això segueix fins a l'edat adulta, es pot convertir en un gran problema, tant per a ell com per a aquells que són al seu voltant.

2. Fes servir passos per evitar una crisi: Recorda: la prevenció és millor que la cura. No sempre és possible evitar una crisi, però hi ha alguns passos que podeu seguir perquè les coses no surtin de mare.

• Utilitza un codi o signe que el teu fill entengui i que hagis introduït en un altre moment, una imatge, un signe, una manera d'entendre la connexió que hi ha amb aquesta sensació que volem que entengui. Cada mare/pare haurà de trobar el vehicle més adequant perquè el seu fill comprengui aquest concepte i connecti amb ell. El primer pas per començar a reconèixer i posteriorment controlar aquest estat de crisi.
• Ofereix opcions és com preensenyar eines després d'introduir-li aquest codi o signe anterior per resoldre o almenys començar a oferir recursos que li siguin útils en aquesta situació amb el nostre suport; respirar, caminar, agafar algun material o objecte que sabem li dóna aquesta sensació de tranquil·litat que busquem.

No sortirà a la primera, és tot un entrenament però condicionar-ho en un moment tranquil farà que en el moment de crisi puguis connectar-hi més fàcilment i adquirisca recursos amb la teva ajuda.

3. Prémiale per mantenir la calma Fes de “mantenir la calma” una meta específica. Quan vegis que està mantenint la calma en una situació que per a ell és difícil, fes-ho saber i premia-ho per això, encara que sigui amb una petita cosa. Moltes vegades estem tan enfocats a les absències que oblidem moltes situacions que estan normalitzades i succeeixen amb tranquil·litat i premiar aquests moments fa que ells també sàpiguen clarament on posar la seva atenció.

4. Tingues un Pla de Crisi Pot ser molt difícil manejar una crisi en el mateix moment en què succeeix. Com ho pots fer per controlar el teu fill en un atac d'ira? Feu passos i busqueu estratègies per manejar les situacions de crisi a partir d'ara. Pot ajudar-te a escriure'ls. Planteja-t'ho de manera realista. Què ha funcionat altres vegades? què ha fracassat? Hi ha algunes idees noves que pugui provar? Tu ets la persona que té més idea sobre què pot funcionar.

D'aquestes idees, fes el teu pla de crisi. Això us ajudarà a tu i al teu fill a saber per avançat el que passarà i quins passos seguiràs si es fa una “explosió”. Prova el teu pla de crisi i avalua com funciona. Si cal, adapta'l i prova coses noves.

5. Talla aquestes situacions des de l'arrel : Quan vegis que s'està desenvolupant una situació que pugui acabar en explosió, no deixis que s'allargui i talla'l. La teva fermesa donarà seguretat i evitarà que ell s'enredi en una situació que sigui més complexa.

6. Estigues calmat : Quan les coses es posen tenses, no llencis més llenya al foc. Fa la impressió que el seu pobre comportament fa menys probable que ell aconsegueixi el que ell vol. Cura!! Intenta no reforçar aquestes situacions però tampoc negativament sinó amb neutralitat perquè el seu perfil de vegades tendeix a fixar-se en tots dos reforços i tots dos faran que la conducta augmenti.

7. Deixa-li jugar en una habitació buida : De vegades ens podem sorprendre quan en situacions on el nen es posa violent, rabiós… la possibilitat d'anar-nos i deixar-lo només de vegades pot millorar els seus nivells d'ansietat quan la gent de l'audiència se'n va rebaixar la tensió de la situació.

Amb el temps el maneig de la ràbia i la frustració pot millorar però la necessitat d'atacar ràpidament i consistentment a aquestes crisis és estrictament necessària en els nostres infants que presenten grans dificultats socials i requereixen tanta ajuda. Donem-los ajuda ràpid i eficaçment per eliminar-los el major nombre de barreres possibles i com més aviat millor.

Cristina Oroz Baix

 Fonts: Text adaptat de “Educant nens amb Síndrome d'Asperger: 200 consells i estratègies” (Brenda Boyd)