Pares, també hi sou. Mirant a dreta i esquerra, amunt i avall, desorientats intentant de vegades en va ser-hi presents, buscar el lloc dins d'un món completament canviat per l'aparició d'un fill. Donar un pas endavant, reclamar el vostre lloc amb força perquè sinó no podreu dir que us el van treure sinó que el vau deixar anar. Aprendre de la natura, que li dóna les dones un do que bé podeu, compartir i aprendre atents a fer-ho vostre no sense menys esforç i dedicació que elles. No deixeu passar la criança davant dels vostres ulls així que impregnats de la seva olor i la seva força. Mirant com aquella dona va llegar la seva vida sense contracte al servei de la seva família, d'aquella família amb què somiàveu abans o després però sempre amb il·lusió aquesta il·lusió que ara cal buscar-la pels racons amagada i amagant-se perquè ens encarreguem d'espantar-la, que és oxigen que mobilitza, et fa estar viu i ple de vitalitat.

Pares, teniu la responsabilitat de ser motors amb la capacitat de fer volar a les vostres dones amb gestos senzills cada dia, llançar mirades còmplices, somriures enormes i propulsar-les perquè teniu a la vostra mà la clau de la vida que a un gir dóna la força suficient per que una dona voli un any sobre la lluna. Atreviu-vos a somiar amb elles, a abraçar-les, a acompanyar-les ia xiuxiuejar-los, fent-vos presents en el procés més bonic d'aquesta vida com el pare observador present que valora, aprecia i comparteix la dedicació, l'amor incondicional, no permeteu que la vostra meitat del projecte es escorri entre els vostres dits, tancar la mà i agafar-la amb força perquè serà la vostra corda d'estel i us prometo que el viatge que començareu serà el viatge de la vostra vida. Cristina Oroz Baix