La frustració és un sentiment de tristesa, decepció i desil·lusió que apareix quan un desig, un projecte, una il·lusió o una necessitat no s'arriben a complir o satisfer. Els nens experimenten una gran quantitat d'emocions com l' enuig, la tristesa, l'angoixa, l'ansietat, etc. Tots nosaltres en algun moment de les nostres vides, hem experimentat aquest sentiment, però normalment comptem amb eines motivacionals i emocionals que ens ajuden a poder manejar-la de manera correcta i per això cal treballar aquests aspectes amb els nostres petits.

La manera com els nens manifesten la seva frustració pot ser de diferents formes. Per exemple, actuar de manera rebel davant de l'autoritat, com els pares, els cuidadors i els companys de jocs. En nens petits es pot presentar en forma de les ja conegudes «rabietes». No obstant això, altres nens poden arribar a expressar aquesta frustració mitjançant actituds destructives i perilloses com a forma de canalització de la mateixa , colpejant o trencant objectes (Alguns casos més greus poden arribar a autolesionar-se). També pot ser que alguns nens arribin a expressar-ho d'una manera molt més emocional expressant sentiments de tristesa, desmotivació i ansietat.

És per això que resulta tremendament important recórrer al treball emocional . Aquí us presentem alguns consells que poden funcionar per manejar la frustració i les emocions del vostre fill des de casa.

• Reforça'l positivament: Segur que hi ha multitud de situacions conflictives però de vegades deixem de veure aquestes ocasions en què podria haver sortit la frustració però va saber manejar-la , aquí és on volem que poseu l'atenció, buscar situacions per marcar-les positivament com ancorant la bandera del que sí que volem que passi, això és un exercici super important gairebé en totes les situacions que volem treballar amb els nostres fills, puntualitzem el que és bo, la capacitat, l'èxit… així els nostres nens tindran més clar el camí cap a on volem portar-los!!! Qualsevol petit pas que faci el teu petit ha de ser celebrat.
• Acompanyeu el nen a acceptar allò que no es pot canviar: Se sol dir que no existeixen els problemes perquè si hi ha solució se soluciona, i si no n'hi ha no és un problema sinó que és un fet . Hi ha coses que simplement no es poden canviar i aquí és on els nostres petits han de sentir que els entenem i acompanyar-los en tot el procés de “sentir” que té aquest procés, des que puja fins que baixa. Hi ha una frase que ens encanta: Més nerviós tu, més tranquil·la jo” quan vivenciem aquests moments surt a la llum en nosaltres temes personals, les nostres pròpies frustracions o que, simplement, personalitzem el que està passant engrandint i potenciant l'acció quan al fons hem de ser contenidors de les emocions dels nostres fills .
• Busqueu situacions quan no hi estigui directament implicat: Demaneu al vostre fill que anomeni totes les coses que l'enfadin, quan tenim nens no verbals… una imatge val més que mil paraules, utilitzeu imatges per, fora de la situació pròpiament dita, treballar la situació generant empatia, comprensió i raonament . És molt important no fer aquest exercici al moment de frustració quan la part racional està més bloquejada que l'emocional. Aquestes fotos ens poden servir per després d'identificar-les com a focus de frustració convidi al seu fill que la trenqui a trossos petits (això proporciona un alliberament físic molt necessari de l'emoció) i la llança a l'aire. Després ajunteu les peces i llenceu-les per sempre.
• Respiració profunda . Probablement has escoltat molt sobre el poder de la respiració profunda darrerament, i per una bona raó. Quan es fa correctament, la respiració profunda pot calmar els sentits dun nen i ajudar-lo a superar un esdeveniment frustrant sense recórrer a crits. El millor moment per practicar la respiració profunda és quan tots dos estan tranquils. Fins que s'hi acostumen, els nens tendeixen a associar la respiració profunda amb la respiració ràpida, cosa que té l'efecte contrari. És important treballar aquestes destreses abans de necessitar-les perquè tinguem l'habilitat abans que en necessitem una situació estressant. Podem fer l'exercici de… respiro la flor que tinc a una mà i inflo el globus que tinc a l'altra! D'una manera gràfica fem això com una activitat diària que després pot fer que el nostre nen connecti amb… la flor… el globus… quan realment ho necessitem, o ho podem fer nosaltres per preparar-nos a afrontar aquestes difícils situacions, quan el nostre nen ens vegi identificarà que és moment d'agafar el control de les nostres emocions i deixar-les passar fins que s'acabin i tornem a reubicar-nos emocionalment.
• Ensenyeu el semàfor de la relaxació: A més d'ensenyar que el vermell significa aturar-se , el groc significa reduir la velocitat i el verd significa anar , cal anar un pas més enllà ensenyant-los a visualitzar una llum vermella per aturar-se en un moment de frustració. Això és quan poden aprofitar la respiració profunda per calmar les ments i els cossos. Quan canvien a una llum groga, han de pensar en tres possibles solucions (Demanar ajuda? Intentar de nou? Pregunta?). Quan visualitzeu la llum verda, podeu triar una opció i avançar. Seguiu endavant i creeu un gran semàfor amb paper de construcció per enganxar-lo a la seva nevera com a referència. Amb el temps, aquest procés es convertirà en una segona naturalesa i les crisis s'esvairan.

“Quan tinguis un dubte a fer o no fer, sempre fes,

perquè si t'equivoques et quedarà l'experiència,

i si no ho fas, et quedarà la frustració!”

(Alejandro Jodorowsky)