16 lliçons de vida de la mà de Capdevila.

1. Les limitacions ens fan créixer. Que acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es tanca una porta s'obren soletes un munt de finestres.
2. L'amabilitat el millor dels efectes contagi . Que lamabilitat pot ser la idea més revolucionària. Té el poder transformador de les persones que porten el somriure posat, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que per allà on passen milloren l'ambient.
3. El cos és com un gos . Que en lloc de lamentar-nos quan el cos se'ns queixa i deixar anar un «maleït genoll», tocaria valorar els anys que fa que ens suporta i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir els ossos hauria de celebrar que aquest esquelet fa el que pot i més per mantenir-nos drets.
4. Que l'Alegria de viure no té mètodes, però té mestres. Convé apropar-nos, a l'espera del contagi, a gent senzilla, que té al focus la bondat i l'estima i la cura dels altres, que passen desapercebuts en un món que premia més el cinisme que la ingenuïtat.
5. Estem per cuidar-nos amb molt de tacte . Que hem vingut aquí, encara que ho dissimulem massa bé, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de les persones és la tasca més important del món i la menys valorada.
6. No discuteixis mai amb un imbècil. La clau és detectar-los i frenar-los abans, però això requereix una societat madura i respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els valors que els resultats a qualsevol preu.
7. Per què demanem perdó per plorar? Que la persona amb qui no et dol plorar i que et faci la companyia adequada és per força un molt bon amic. Sobretot si també sabeu riure junts.
8. Mai no és tard per aprendre a caminar que amb l'amic amb qui més camí som molt més amics des que caminem junts: ets més sincer, més directe, més profund.
9. Que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna més fruit que vigilar.
10. Que sedueixen més els optimistes currantes. Els que saben que tot és un desastre i tot pot anar molt malament si no hi posem remei aviat. I per això s'arremanguen. I mantenen aquest punt d'ingenuïtat necessària per creure que ho podran fer. Perquè sense confiança no hi ha convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats no hi ha motius per mantenir esperança.
11. Que prioritzar vol dir descartar. Que per poder donar el sí entusiasta i possible al que vols hauràs de dir el no contundent i desculpabilitzar el que no hi cap.
12. Que el pitjor de la por és quan ens pilota , quan s'instal·la al volant. Perquè la por ens pot fer traïdors i ens pot paralitzar del tot. La por a la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa llençar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.
13. Que som més allò que fem que allò que diem , som més allò que decidim que allò que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I com hem vingut aquí a relacionar-nos, l'educació és l'art i l'ofici sublim d'aprendre mentre s'ensenya i ensenyar-se mentre s'aprèn. Només estant de veritat, de cor i sempre pots aprendre i ensenyar a ser-hi.
14. Que necessitem més mala llet i més esperança. Hem d'estar més emprenyats i més il·lusionats cop. Ens convé assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar arreglant amb les mans el dia a dia, des de l'inconformisme, amb ambició i amb la certesa absoluta que és possible.
15. Que necessiten metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i suficient, siguin capaços de prendre distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus. Tenir cura és molt més que guarir.
16. Que la bellesa és a la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser observat des de l'amor incondicional i l'alegria de viure. Cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens volen tal com som, que ens troben guapíssims al marge del que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb bons ulls.

Carles Capdevila (30 desembre 2016)

Traduït per Cristina Oroz Bajo

Font Original: 16 coses que he après el 2016.